Temps era temps - Joan Manuel Serrat (cançó)

No es pot dir que sigui una admiradora de Joan Manuel Serrat, però aquesta cançó seva m'agrada especialment. Tot i que aquest blog és sobre poesía, aquesta lletra hi té cabuda, algunes cançons són poemes genials, així que aquesta no serà l'última que publicaré aquí.

Temps era temps

(Joan Manuel Serrat)


Temps era temps
que vam sortir de l'ou
amb l'or a Moscú,
la pau al coll,
la flota al moll
la llenga al cul,
amb els símbols arraconats,
amb l'aiga a la font,
amb les restriccions
i l'home del sac.

Temps era temps
que més que bons o dolents
eren els nostres i han estat els únics.
Temps d'estraperlo i tramvies,
farinetes per sopar
i comuna i galliner a la galeria.

Temps d'"Una, Grande y Libre",
"Metro Goldwyn Mayer",
"Lo toma o lo deja",
"Gomas y lavajes"
Quintero, León i Quiroga;
Panellets i penellons;
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

Temps era temps
que d'hora i malament
ho vam saber tot:
qui eren els reis,
d'on vénen els nens
i què menja el llop.
Tot barrejat amb el Palé,
i la Formación del
Espíritu Nacional
i els primers divendres de mes.

Senyora Francis, m'entén?
amb aquests coneixements,
què es podia esperar de nosaltres?
Si encara no sabem, senyora,
què serem quan siguem grans
els fills d'un temps,
els fills d'un país orfe.

Llibre dels homes (fragment)- Dolors Miquel

Pròleg on l'autora ens fa cinc cèntims d'un ral, cinc pessetes d'un duro i acaba convertint mil peles en una capça de cols

Començo el pròleg
sense psicòleg
precipitant-me,
abalançant-me
amb sis sentits
i amb tots deu dits
sense cap regle
i a Tarragona.
Per una estona
-no gaire llarga
i un toc amarga-
faré d'artista
decadentista
i parlaré
en démodé.
Miraré bé
la o i la e.
Si no m'hi guipo
o en sec m'atipo
destronaré
tota la fe
en mi mateixa
que ara m'engreixa.

Dolors Miquel
Llibre dels homes
Edicions 62- Empúries
Poesia, 17

Pou de glaç - Susanna Rafart

Llegir vides de grans poetes porta
a una alliçonadora veritat.
Sovint aquells que van tenir agitades
hores, marxaren d'aquest món incaut
deixant versos brillants i ben punyents.
D'altres, abandonaren honorables
carreres i negocis per lliurar-se
a l'art difícil de la poesia.
Massa escrigueren i massa sovint,
i el vers hi emalaltí de forma inevitable.

Susanna Rafart
Pou de glaç
Proa, 2002

Un pobre instant - Joan Margarit

La mort no és més que això: el dormitori,
la tarda lluminosa a la finestra,
el radiocasset a la tauleta
-tan aturat com el teu cor-
amb les cançons cantades ja per sempre.
L'últim sospir que has fet roman encara
suspès a dintre meu: no deixo que s'acabi.
Saps quin concert és el proper, Joana?
Sents com juguen els nens al pati de l'escola?
Després d'aquesta tarda,
saps com serà la nit, la nit de primavera?
Vidrà gent.
I la casa encendrà tots els seus llums.

2 de juny del 2001

Joan Margarit
Joana
proa, 2002

IV PREMI VALLROMANES DE POESIA 2008

Des del blog Entrellum em fan arribar la notícia d'aquest certamen de poesia. Hi ha de temps fins al 28 de febrer i els premis es lliuraran al març. El premi consisteix en una dotació econòmica de 600 euros i la publicació del poema a l'editorial Omicron.

Si voleu més informació podeu visitar l'entrada que s'hi dedica a Entrellum i de passada fer-hi una ullada, que està molt bé.

XIè Certamen de poesia Andreu Trias

És bo de saber que el 31 de desembre finalitza el termini per presentar poemes originals al XIè Certamen de poesia Andreu Trias que es fa cada any a L'Hospitalet de Llobregat. El lliurament dels premis es realitzarà el 8 de març del 2008 al Centre Catòlic de L'Hospitalet, a la Rambla Just Oliveras.

El Certamen Poètic està dividit en quatre categories: infantil (fins a 11 anys); Juvenil A (de 12 a 14 anys); Juvenil B (de 15 a 18 anys) i Sènior, (a partir de 19 anys). L'extensió màxima és de dos full i cal lliurar cinc còpies i, evidentment, els poemes han de ser inèdits. El tema és lliure.

Com a informació suplementària us diré que un dels guanyadors del certamen anterior va ser Júlia Costa, escriptora, que va guanyar el premi amb el seu poema Maternitat. El seu últim llibre, La pols dels carrers, només es pot adquirir a través d'internet, tota una aposta per la renovació de la distribució editorial.

Si voleu més informació sobre aquest certamen, us podeu adreçar al Centre Catòlic de L'Hospitalet.

Mirall Trencat - Mercè Rodoreda (fragment)

" I, pertot, l'heura que s'enfila, que escanya, que s'arrossega per ser més forta. L'heura al voltant de l'aigua. L'heura fosca, amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l'abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en malaltia. De les branques velles, de les branques noves, de les branques esqueixades pel vent, cremades pels llamps, de tots els aixoplucs de sota de les fulles, un dia, feia anys, n'havien fugit els ocells. "

Dos poemes de Rosa Leveroni

Epigrames i cançons


Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.




Presència i record


Amb la grisor d'aquest cel
la plata de l'olivera
deu semblar toc d'uns pinzells
d'una fina transparència.
Una mar de plom al fons
condensava la tenebra.
Tota la llum ha restat
al brancam de l'olivera.




Rosa Leveroni
Epigrames i cançons
Edicions Gustau Gili
Barcelona, 1938

Fragment de Primera Història d'Esther - Salvador Espriu

Fragment de Primera Història d'Esther
(Parlament d'Esther)


Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.

Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.

Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.

Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.

Salvador Espriu
Primera Història d'Esther
El Cangur
Ed.62, Barcelona, 1994

Fragment de Nabí - Josep Carner

Nabí
Cant V
(fragment)


Bell era de veure
altre cop el batre exaltat,
la pressa
del petit en l'il·limitat,
l'ocell en els aires,
el peix en el ròdol marí,
la gran vastedat que com la del cel no podríeu
saber, mesurar ni tenir;
bell era de veure que el fàcil s'eixampla,
i enllà l'impossible se us fa transparent.
Ocell, tu que daures del dia
i peix que degotes l'argent,
un goig en el cor se us aboca
llampant i lluent.
¡Oh joia
del petit en l'il·limitat!
Enfora de greus agonies
jo em veia al gran aire llençat,
del clos de la fosca tornat
dins una llargada de dies.

Tot era al món començament i joventut.
La mar mirallejava només per a un llagut.
Jo veia l'or del dia que sobre el mar s'escola.
En una cala, prop d'un pi, la negra gola
m'havia tirat a l'eixut.
Sentia l'olor de sal i olor de ginestera;
lluïa al sol un home pel turó
i anava a jeure en el tendal d'una figuera;
un fuminyol pujava damunt d'un cabanó.
-Ací, vaig dir, jo restaria
com l'arbre, com el roc. -Però la Veu vingué:
-Vés a l'esclat de Nínive, Jonàs, no passis dia:
plegats, tu arribaràs i Jo diré.
I em vaig alçar. Del roc l'ardència,
del pi l'aroma m'ignoraven el posat.
S'esvaïa tot tracte del lloc amb ma presència
com si ja hagués pres comiat.
Son gust d'embadalir perdia la mar blava;
mudà el jaient un núvol com si l'esquena em des;
sentia l'aire que es desficiava
i la mota de pols em deia: -Vés.