"L'art és la filosofia que reflecteix un pensament" (Antoni Tàpies)

dijous, 25 d’octubre de 2007

Dos poemes de Rosa Leveroni

Epigrames i cançons


Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.




Presència i record



Amb la grisor d'aquest cel
la plata de l'olivera
deu semblar toc d'uns pinzells
d'una fina transparència.
Una mar de plom al fons
condensava la tenebra.
Tota la llum ha restat
al brancam de l'olivera.




Rosa Leveroni
Epigrames i cançons
Edicions Gustau Gili
Barcelona, 1938

3 comentaris:

Biel Barnils ha dit...

Felicitats pel blog i er les poesies triades!

Aida ha dit...

Gràcies, tot just és el començament i va a tentines, però esperem que agafi cos :)

Anònim ha dit...

haurieu de posar el de t'estimo i no t'he vist, terra de verdes prades, tenc 13 anys i a l'escola el demanen ;)