Epigrames i cançons
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
Presència i record
Amb la grisor d'aquest cel
la plata de l'olivera
deu semblar toc d'uns pinzells
d'una fina transparència.
Una mar de plom al fons
condensava la tenebra.
Tota la llum ha restat
al brancam de l'olivera.
Rosa Leveroni
Epigrames i cançons
Edicions Gustau Gili
Barcelona, 1938
"L'art és la filosofia que reflecteix un pensament" (Antoni Tàpies)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Felicitats pel blog i er les poesies triades!
Gràcies, tot just és el començament i va a tentines, però esperem que agafi cos :)
haurieu de posar el de t'estimo i no t'he vist, terra de verdes prades, tenc 13 anys i a l'escola el demanen ;)
Publica un comentari a l'entrada