Lo corral de vidre - Antonello Colledanchise

Antonello Colledanchise és poeta, probablement deu ser el poeta més popular de l'Alguer. Per sort no és pas l'únic poeta alguerès, tot i que no m'equivoco gaire si dic que la realitat cultural algueresa ens és molt i molt desconeguda. El poema que us presento tot seguit el podeu trobar també musicat per Franca Masu, una cantant algueresa que un bon dia va decidir començar a cantar en català, amb un ritme mestís que barreja el jazz, la música celta, els ritmes mediterranis. A banda de poemes de Colledanchise, també ha musicat Antoni Arca, Carles Duarte i Rafael Caria.


LO CORRAL DE VIDRE

Així, amb les mans lligades,
ofereix el meu cos a la gent.
Embriaga de vida i cega en el cor,
jo m’he tapat los ulls per no veure
més arres del món,
i he vist qualque cosa de nou.

On sés minyona vestida de verd,
amiga d’ahir…?
Jo l’he amagada amb una mar de paraules,
de música, rondalles, mentides i llibres d’escola.
Ella corriva contenta a un corral de vidre
fins que amb el pensament se tinyiva de blanc.

Ara que me’n só despullada,
ofereix el meu cos a la gent…
i deman si és ver que existeix,
jo amb les mans en terra…
jo m’he tapat los ulls per no veure
més arres del món,
he vist qualque cosa de nou.

Antonello Colledanchise

L'últim - Guillem d'Efak

Sé que quan conteu
la vostra conquesta
direu que trobàreu
una terra buida
quan és el contrari:
buida la deixàreu.

Vàreu sembrar blat
en lloc d'hortalissa
i en lloc de panses
vi del raïm féreu
i esclavitzàreu
els aglapits vius.

Ai, que heu fet callar el muetzí
i ens eixordau amb campanes.
Ai que ens heu robat els fills
i heu tret el vel a les mares.
Ai que ho heu esvaït tot.
Ai i encara més ai!
ai i més ai i ai encara.

Des del cim més alt
de la meva pàtria,
amb ulls entelats,
veig com els voltors
les carns espipellen
dels guerrers vençuts.

Viu no em 'gafareu
rossos dels ulls blaus
que en matar sou destres.
Jo vos maleesc
des del més alt cim
de la meva ràbia.

Ai dels rafals i alqueries,
les almonies regalades!
Ai l'enguinar dels cavalls,
ai de la cançó de l'aigua.
Tot el pla ha romàs mut.
Ai i encara més ai!
Ai i més ai i ai encara.

Guillem d'Efak

El regne al mig del mar - Guillem d'Efak

He llegit la nostra història
i molt m'ha fet cavilar,
d'ençà que en tenim memòria
tothom mos ve a ajudar.
Tothom mos ve a ajudar,
en el moment oportú
mos vénen a alliberar
i no els ha cridat ningú.

Tothom que mos ve a aidar
mos fa ses busques endins
això gira malament
cantaven els mallorquins.

Fenicis, cartaginesos,
grecs i fins i tot romans,
els moros i els genovesos,
els pisans i els catalans.
Ells tots sols tot s'ho componen
i mos tracten de pardals
i ballem al so que sonen
les multinacionals.

Guillem d'Efak, 1980

Temps era temps - Joan Manuel Serrat (cançó)

No es pot dir que sigui una admiradora de Joan Manuel Serrat, però aquesta cançó seva m'agrada especialment. Tot i que aquest blog és sobre poesía, aquesta lletra hi té cabuda, algunes cançons són poemes genials, així que aquesta no serà l'última que publicaré aquí.

Temps era temps

(Joan Manuel Serrat)


Temps era temps
que vam sortir de l'ou
amb l'or a Moscú,
la pau al coll,
la flota al moll
la llenga al cul,
amb els símbols arraconats,
amb l'aiga a la font,
amb les restriccions
i l'home del sac.

Temps era temps
que més que bons o dolents
eren els nostres i han estat els únics.
Temps d'estraperlo i tramvies,
farinetes per sopar
i comuna i galliner a la galeria.

Temps d'"Una, Grande y Libre",
"Metro Goldwyn Mayer",
"Lo toma o lo deja",
"Gomas y lavajes"
Quintero, León i Quiroga;
Panellets i penellons;
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

Temps era temps
que d'hora i malament
ho vam saber tot:
qui eren els reis,
d'on vénen els nens
i què menja el llop.
Tot barrejat amb el Palé,
i la Formación del
Espíritu Nacional
i els primers divendres de mes.

Senyora Francis, m'entén?
amb aquests coneixements,
què es podia esperar de nosaltres?
Si encara no sabem, senyora,
què serem quan siguem grans
els fills d'un temps,
els fills d'un país orfe.

Llibre dels homes (fragment)- Dolors Miquel

Pròleg on l'autora ens fa cinc cèntims d'un ral, cinc pessetes d'un duro i acaba convertint mil peles en una capça de cols

Començo el pròleg
sense psicòleg
precipitant-me,
abalançant-me
amb sis sentits
i amb tots deu dits
sense cap regle
i a Tarragona.
Per una estona
-no gaire llarga
i un toc amarga-
faré d'artista
decadentista
i parlaré
en démodé.
Miraré bé
la o i la e.
Si no m'hi guipo
o en sec m'atipo
destronaré
tota la fe
en mi mateixa
que ara m'engreixa.

Dolors Miquel
Llibre dels homes
Edicions 62- Empúries
Poesia, 17

Pou de glaç - Susanna Rafart

Llegir vides de grans poetes porta
a una alliçonadora veritat.
Sovint aquells que van tenir agitades
hores, marxaren d'aquest món incaut
deixant versos brillants i ben punyents.
D'altres, abandonaren honorables
carreres i negocis per lliurar-se
a l'art difícil de la poesia.
Massa escrigueren i massa sovint,
i el vers hi emalaltí de forma inevitable.

Susanna Rafart
Pou de glaç
Proa, 2002

Un pobre instant - Joan Margarit

La mort no és més que això: el dormitori,
la tarda lluminosa a la finestra,
el radiocasset a la tauleta
-tan aturat com el teu cor-
amb les cançons cantades ja per sempre.
L'últim sospir que has fet roman encara
suspès a dintre meu: no deixo que s'acabi.
Saps quin concert és el proper, Joana?
Sents com juguen els nens al pati de l'escola?
Després d'aquesta tarda,
saps com serà la nit, la nit de primavera?
Vidrà gent.
I la casa encendrà tots els seus llums.

2 de juny del 2001

Joan Margarit
Joana
proa, 2002

IV PREMI VALLROMANES DE POESIA 2008

Des del blog Entrellum em fan arribar la notícia d'aquest certamen de poesia. Hi ha de temps fins al 28 de febrer i els premis es lliuraran al març. El premi consisteix en una dotació econòmica de 600 euros i la publicació del poema a l'editorial Omicron.

Si voleu més informació podeu visitar l'entrada que s'hi dedica a Entrellum i de passada fer-hi una ullada, que està molt bé.

XIè Certamen de poesia Andreu Trias

És bo de saber que el 31 de desembre finalitza el termini per presentar poemes originals al XIè Certamen de poesia Andreu Trias que es fa cada any a L'Hospitalet de Llobregat. El lliurament dels premis es realitzarà el 8 de març del 2008 al Centre Catòlic de L'Hospitalet, a la Rambla Just Oliveras.

El Certamen Poètic està dividit en quatre categories: infantil (fins a 11 anys); Juvenil A (de 12 a 14 anys); Juvenil B (de 15 a 18 anys) i Sènior, (a partir de 19 anys). L'extensió màxima és de dos full i cal lliurar cinc còpies i, evidentment, els poemes han de ser inèdits. El tema és lliure.

Com a informació suplementària us diré que un dels guanyadors del certamen anterior va ser Júlia Costa, escriptora, que va guanyar el premi amb el seu poema Maternitat. El seu últim llibre, La pols dels carrers, només es pot adquirir a través d'internet, tota una aposta per la renovació de la distribució editorial.

Si voleu més informació sobre aquest certamen, us podeu adreçar al Centre Catòlic de L'Hospitalet.

Mirall Trencat - Mercè Rodoreda (fragment)

" I, pertot, l'heura que s'enfila, que escanya, que s'arrossega per ser més forta. L'heura al voltant de l'aigua. L'heura fosca, amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l'abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en malaltia. De les branques velles, de les branques noves, de les branques esqueixades pel vent, cremades pels llamps, de tots els aixoplucs de sota de les fulles, un dia, feia anys, n'havien fugit els ocells. "