Intento rendir un petit homenatge a Joan Triadú tot penjant un poema seu del seu únic poemari Endimió (Editorial Ariadna, Barcelona, 1948). Ja que no tinc el llibre a mà, inicio una cerca a través de la xarxa, convençuda que en algun lloc hi ha d'haver, ni que sigui, un petit fragment. Però és devades, a Internet pots trobar les coses més sorprenents però hi ha absències que et deixen estamordida. Estudis en què es parla de Triadú com a poeta, a partir d'aquesta obra, n'hi ha uns quants. Destaquen que segueix el mestratge de Carles Riba i que la seva obra s'inscriu en el postsimbolisme. Poca cosa més se'n diu, del Triadú poeta. Com a molt que aquesta obra va guanyar els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París, 1948. Em queda pendent, doncs, de trobar temps per visitar una biblioteca i cercar entre papers. El llibre es va publicar de manera clandestina, un handicap més.
Mentrestant, no oblidem la seva tasca com a estudiós, crític i formador. Al suplement de cultura de l'Avui, d'avui dijous, encara hi ha la possibilitat de llegir el seu últim article.
"L'art és la filosofia que reflecteix un pensament" (Antoni Tàpies)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada