Anna Dodas era una jove escriptora que va veure i viure el final de la seva vida en un bosc de Montpeller el 1986. Tenia 24 anys i tot just començava a despuntar en la seva vessant de poeta. Havia marxat de vacances juntament amb una amiga i tenia preparat i pendent de publicació el seu segon poemari El volcà, que aplegava el conjunt de la seva poesia. Als 24 anys comptava amb un bagatge creatiu suficient com per ser tinguda en compte a l'hora d'elaborar-ne estudis i ressenyes i, si la vida no tingués aquest humor macabre, a hores d'ara probablement seria una autora plenament consagrada, col•laboraria en diferents diaris com a crítica literària, tindria uns quants estudis publicats i la seva poesia hauria evolucionat cap a un esperit més calmat i més relativista. Seria probablement l'autora de diversos contes i tindria publicada més d'una novel•la. Tenia clar quin havia de ser el seu futur, era un compromís que havia adquirit amb ella mateixa i és segur que aquest poemari que ara només és el segon, no hauria estat flor d'un dia.
Paisatge amb hivern
Poema 10
qui pensa ara en la mar
que deu bramar molt lluny
d'escumes i gavines?
aquí només les crestes
nevades que reposen
els camps colgats
en estàtiques onades
i en la nit constel•lacions
contemplant-se entotsolades
El volcà
I
sóc com el tro
gemegós que braola en la vall
foll de terror
jo sóc la vall
com el rampí
cec entre pedres
que ensopega amb el terròs
sóc la foradada
vertiginosa que escup
aigua en un salt magnífic
jo sóc el salt
no sóc res més:
una carolina molla
que aguanta la pluja
tristament
"L'art és la filosofia que reflecteix un pensament" (Antoni Tàpies)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
I malauradament va costar molt d'esbrinar que li havia passat a causa de la manca de coordinació policial, una gran tragèdia i una pèrdua per a la poesia catalana, anava amb una amiga a qui també van assassinar.
Publica un comentari a l'entrada