L'últim - Guillem d'Efak

Sé que quan conteu
la vostra conquesta
direu que trobàreu
una terra buida
quan és el contrari:
buida la deixàreu.

Vàreu sembrar blat
en lloc d'hortalissa
i en lloc de panses
vi del raïm féreu
i esclavitzàreu
els aglapits vius.

Ai, que heu fet callar el muetzí
i ens eixordau amb campanes.
Ai que ens heu robat els fills
i heu tret el vel a les mares.
Ai que ho heu esvaït tot.
Ai i encara més ai!
ai i més ai i ai encara.

Des del cim més alt
de la meva pàtria,
amb ulls entelats,
veig com els voltors
les carns espipellen
dels guerrers vençuts.

Viu no em 'gafareu
rossos dels ulls blaus
que en matar sou destres.
Jo vos maleesc
des del més alt cim
de la meva ràbia.

Ai dels rafals i alqueries,
les almonies regalades!
Ai l'enguinar dels cavalls,
ai de la cançó de l'aigua.
Tot el pla ha romàs mut.
Ai i encara més ai!
Ai i més ai i ai encara.

Guillem d'Efak