La lletra d'aquesta havanera justifica plenament la meva decisió d'incloure-la en aquest blog, però, a més a més, l'actuació de la Sílvia Pérez Cruz és una joia i per això també n'afegeixo el vídeo. Com diu la cantant i compositora, aquesta cançó la van fer "el papa i la mama". El pare el veiem a l'actuació, acompanyant la seva filla. No sé com es diuen, pare i mare, però renoi... perdoneu que m'hagi quedat sense paraules.
Vestida de nit
Pinto les notes d'una havanera
blava com l'aigua d'un mar antic.
Blanca d'escuma, dolça com l'aire,
gris de gavines, daurada d'imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m'abracen, sento com callen,
el vent s'emporta tot l'horitzó.
Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d'un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
3 comentaris:
Es una cançó preciosa il 'interpretació genial. Quanta tendresa!
Castor Pérez i Gloria Cruz són els pares de na Sílvia. El seu pare es va morir fa no gaire.
La lletra ès de la mare,Gloria Cruz i els arrengaments musicals del pare, Cástor Pérez.
Una maravella la seva veu i tendresa, m'emociona molt.
Publica un comentari a l'entrada