"L'art és la filosofia que reflecteix un pensament" (Antoni Tàpies)

dimecres, 29 de desembre del 2010

Jo - Pere Quart

JO

Se m'arrapen conquilles a desdir,
creixen arreu de mi
molses estranyes.

He naufragat temps ha
i resto encara sentimental il·lús
al cul de sac de les antimuntanyes
des d'on pretenc la mà
enguantada de bus
que em desperti la pell i les entranyes.

Pere Quart, Bestiari, Proa

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Com interpretarieu aquest poema??
Moltes gràcies!!

Aida ha dit...

Diria que el poeta parla de la seva pròpia vellesa. S'identifica amb un vaixell enfonsat, vell, amb les marques del temps al seu damunt i fora de lloc, però alhora amb vitalitat al seu interior que en qualsevol moment algú o quelcom pot desvetllar.

En el meu cas, "interpretar" no és precisament un verb que
m'agradi gaire. Sembla que se'm demani una anàlisi del poema, quan en realitat allò que fa que m'agradi o no és el sentiment, l'emoció, que em produeix llegir-lo. És molt subjectiu...

I vos, com l'interpretarieu?

Anònim ha dit...

Jo, més aviat l'he interpretat com una persona en estat depresiu. S'identifica amb un vaixell enfonsat ja que ningú se'n recorda d'ell. Però, tot i així crec que el seu parer és molt raonable.
Moltes gràcies per la seva ajuda!!

Aida ha dit...

Potser les dues maneres són les dues cares d'una mateixa moneda, la vellesa, la consciència de fer-se vell, sempre crea un cert sentiment de pèrdua i decaiment, però sempre queda l'esperança de refer-se i tornar a ser el d'abans.

De res, gràcies per fer-m'hi pensar. Sovint ens diem que un poema ens agrada però no sabem ben bé per què :P

Salut!