Fragment de Primera Història d'Esther
(Parlament d'Esther)
Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.
Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.
Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.
Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.
Salvador Espriu
Primera Història d'Esther
El Cangur
Ed.62, Barcelona, 1994
1 comentari:
M'encanta aquest poema, ara sembla que hem oblidat una mica Espriu, potser va ser l'excés dels setanta.
Publica un comentari a l'entrada