Temps era temps - Joan Manuel Serrat (cançó)

No es pot dir que sigui una admiradora de Joan Manuel Serrat, però aquesta cançó seva m'agrada especialment. Tot i que aquest blog és sobre poesía, aquesta lletra hi té cabuda, algunes cançons són poemes genials, així que aquesta no serà l'última que publicaré aquí.

Temps era temps

(Joan Manuel Serrat)


Temps era temps
que vam sortir de l'ou
amb l'or a Moscú,
la pau al coll,
la flota al moll
la llenga al cul,
amb els símbols arraconats,
amb l'aiga a la font,
amb les restriccions
i l'home del sac.

Temps era temps
que més que bons o dolents
eren els nostres i han estat els únics.
Temps d'estraperlo i tramvies,
farinetes per sopar
i comuna i galliner a la galeria.

Temps d'"Una, Grande y Libre",
"Metro Goldwyn Mayer",
"Lo toma o lo deja",
"Gomas y lavajes"
Quintero, León i Quiroga;
Panellets i penellons;
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

Temps era temps
que d'hora i malament
ho vam saber tot:
qui eren els reis,
d'on vénen els nens
i què menja el llop.
Tot barrejat amb el Palé,
i la Formación del
Espíritu Nacional
i els primers divendres de mes.

Senyora Francis, m'entén?
amb aquests coneixements,
què es podia esperar de nosaltres?
Si encara no sabem, senyora,
què serem quan siguem grans
els fills d'un temps,
els fills d'un país orfe.

Llibre dels homes (fragment)- Dolors Miquel

Pròleg on l'autora ens fa cinc cèntims d'un ral, cinc pessetes d'un duro i acaba convertint mil peles en una capça de cols

Començo el pròleg
sense psicòleg
precipitant-me,
abalançant-me
amb sis sentits
i amb tots deu dits
sense cap regle
i a Tarragona.
Per una estona
-no gaire llarga
i un toc amarga-
faré d'artista
decadentista
i parlaré
en démodé.
Miraré bé
la o i la e.
Si no m'hi guipo
o en sec m'atipo
destronaré
tota la fe
en mi mateixa
que ara m'engreixa.

Dolors Miquel
Llibre dels homes
Edicions 62- Empúries
Poesia, 17

Pou de glaç - Susanna Rafart

Llegir vides de grans poetes porta
a una alliçonadora veritat.
Sovint aquells que van tenir agitades
hores, marxaren d'aquest món incaut
deixant versos brillants i ben punyents.
D'altres, abandonaren honorables
carreres i negocis per lliurar-se
a l'art difícil de la poesia.
Massa escrigueren i massa sovint,
i el vers hi emalaltí de forma inevitable.

Susanna Rafart
Pou de glaç
Proa, 2002

Un pobre instant - Joan Margarit

La mort no és més que això: el dormitori,
la tarda lluminosa a la finestra,
el radiocasset a la tauleta
-tan aturat com el teu cor-
amb les cançons cantades ja per sempre.
L'últim sospir que has fet roman encara
suspès a dintre meu: no deixo que s'acabi.
Saps quin concert és el proper, Joana?
Sents com juguen els nens al pati de l'escola?
Després d'aquesta tarda,
saps com serà la nit, la nit de primavera?
Vidrà gent.
I la casa encendrà tots els seus llums.

2 de juny del 2001

Joan Margarit
Joana
proa, 2002